dilluns, 18 de gener del 2010

A prop de casa


He arribat a la Platja de la solitud.
No hi ha gavines ni estels,
tan sols una palmera
i un cel ple de
núvols.

He arribat sense pressa,
des dels indrets més inimaginables.
Porto sorra i pols a les sabates,
i algunes llàgrimes
en el fons de l'ànima.

He arribat per no quedar-me.
Romandré a prop de
l'arbre una estona,
contemplant la mar en calma.
Després, novament, me n'aniré,
tot cercant els secrets de l'alba.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada