DES DE L'INFERN

MIRALL
No hi ha camins ni dreceres,
sinó miralls per anar d'un somni a l' altra.

Els miralls, efectivament,
són la porta secreta
per anar de la vida a la mort,
de l'infern a l'origen de totes les coses...

Jo he anat sovint de la meva infantesa
a l'instant present, i he recorregut en silenci
els diversos laberints de la historia,
fins que fa pocs moments
he arribat al bell mig d' aquest poema...

Quan acabi el darrer vers, tornaré a partir,
com he fet tantes altres vegades,
seguint les passes dels déus.

Mai no ser on em portarà el destí;
si enrere en el temps o endavant.

Tant li fa...!

Això és per mi l'eternitat dels moments:
de la vida a la mort,
del no res a una plenitud inimaginable,
de la llum a la foscor...
... I així, fins a la infinitat...