dilluns, 26 d’abril del 2010



Enmig del groc intens,

l'abella imposa el seu univers.

Univers que esdevindrà
l'inici d'un cercle ancestral i necessari.

La mel serà la culminació
d'aquest cercle que perdura,
i dóna sublimitat a la pròpia natura.

Enmig del groc intens,
un esclat de llum i bellesa
han fet possible aquesta imatge,
i la inspiració del poeta.



dijous, 8 d’abril del 2010


Aquesta imatge esdevé instant
d'un temps d'afable tranquil·litat.

És la finestra oberta a tots els records;
és la finestra de la infantesa,
la d'aquells moments de serenor;
la que ens mostrava la pluja
i la impecable força de la tramuntana.

Aquesta imatge és la pell de la nostàlgia;
l'indret exacte on encara, avui,
els finestrons dels records romanen oberts
a la llum de les tardes,
als camps i als carrerots de pedra
que s'enlairen cap a la vella església.

Aquesta imatge és finestra, llum i flor;
és la que ens dóna pau,
pel sol fet de contemplar-la.



En blanc i negre,
com a mi m'agrada.

En blanc i negre,
com el somni que m'acompanya.

En blanc i negre:
l'església de pedra, per una banda,
i el camí de terra, l'altra.

En blanc i negre:
no m'oblido pas de l'arbre
ni de les muntanyes.

En blanc i negre,
com a mi m'agrada.