Allà on el vent bufa amb força.
Allà on la lluna i el llampec dominen la nit.
Allà on els trens s'allunyen en silenci.
Allà on els Déus s'inspiren i emocionen.
Allà on els misteris esdevenen destells de sublimitat.
Allà on el mar s'abraça a l'esplanada
i els núvols a les muntanyes.
Allà on les bruixes existeixen encara.
Allà on els poblets són d'una bellesa inefable.
Allà on els camins segueixen rumb a l'infinit.
Allà on les cançons son veritables poemes,
i els vianants les canten mentre passen.
Allà on jo vaig naixer fa cinquanta anys.
Allà on la vida és una festa permanent.
Allà on la llum transforma en paradís tots els paisatges.
Allà on les nits són més estrellades,
i el silenci, quan cal, molt més profund
que en altres contrades.
Aquest lloc , no es altre que L'Empordà.
es casa meva..
ResponEliminam'encanta!!
una abraçada