divendres, 5 de febrer del 2010

MIRADA


Ulls que ara mateix em contemplen,
mentre escric aquests versos,
i un vell record batega amb força,
immers entre les entranyes del sentiment.

Mirada blava com la mar:
impregnada de llums i serenitat.

Mirada que em relaxa i em dóna pau.
Ulls de mirada penetrant,
i, a la vegada, tan dolça...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada