dimarts, 1 de juny del 2010


És vell, i els records li acaronen l'ànima.

És vell, i mira amb tendresa la mar en calma.

És vell, i, de vegades, també plora .

És vell, i són moltes les vivències acumulades.

És vell, i té el cor ple de nostàlgia.

És vell... però no per això ha perdut tota l'esperança.

Sí, és vell, però encara que el seu cos roman en terra ferma,
la seva ànima, no envelleix,
i segueix navegant feliç cap a altres contrades.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada