Aquesta imatge esdevé instant
d'un temps d'afable tranquil·litat.

És la finestra oberta a tots els records;
és la finestra de la infantesa,
la d'aquells moments de serenor;
la que ens mostrava la pluja
i la impecable força de la tramuntana.

Aquesta imatge és la pell de la nostàlgia;
l'indret exacte on encara, avui,
els finestrons dels records romanen oberts
a la llum de les tardes,
als camps i als carrerots de pedra
que s'enlairen cap a la vella església.

Aquesta imatge és finestra, llum i flor;
és la que ens dóna pau,
pel sol fet de contemplar-la.